A cala sila
No cal explicar-ho tot, no? Avui a la tarda em tocava enfrentar-me a 15 ordinadors carregats de virus i malware en general.
Plovia i jo buscava un lloc on dinar. Cansat de mullar-me he entrat al primer lloc que he trobat: Cala Sila. Ha resultat que no feien menú. Instintivament jo buscava el típic menú de 9€. He fet un cop d’ull a la carta: força carn i molt peix. Doncs peix.
- Olla de musclos al vapor. Grossos, gustosos, gens rancis. M’encanten els musclos, però sempre és arriscat demanar musclos.
- Pop amb patates aixafades (ells en deien esberlades, diria). Jo sempre havia menjat el pop a la gallega, tallat a rodanxes… He quedat ben sorprès en rebre una pota sencera, d’un pam si fa o no fa. Curiós de tallar i menjar a trossos grossos.
- Per postres: flam de mató. Impressionant. Molt, molt bo!
Vull aprendre a fer flam de mató( ? ) A la taula de costat hi havia una parella que ha marxat aviat. El noi duia un jersei que era una mena de còpia del meu (o viceversa). Fenchurch/Desigual. Ells han rigut, suposo que per això. La típica situació que socialment considerem violenta. Tampoc passa res, no?
Al davant una parella i la mare (d’ell, posem per cas) era la primera vegada que anaven a Cala Sila -com jo. Es notava. Han flipat amb el coulant de xocolata tant com jo amb el flam de mató. El que passa és que jo no podia explicar-ho a ningú llavors.
Molt bé!
@2 years ago#cala sila #menjar #restaurants #granollers
